Colors vitals

L'home gris es desperta en un dia gris, es renta la cara grisa, pren un cafè gris, unta dues torrades grises amb mantega grisa, se les menja, agafa el diari gris i dóna una llambregada als titulars, tots grisos. Surt a l'escala grisa i es troba amb un veí gris i hi manté una conversa grisa sobre temes grisos. Al carrer entra al cotxe gris i s'introdueix en la circulació grisa de la ciutat grisa.

Arriba a la seva feina grisa amb els seus companys grisos i els clients grisos. Passen les hores grises del matí fent feina grisa, i a l'hora de dinar va al restaurant gris, pren un primer gris, seguit d'un segon gris i d'unes postres grises, abans de pagar, demana un cigaló gris.

A la tarda acaba el parell de feines grises que havia deixat pendents, fa una petició grisa al seu cap gris, el qual li dóna una resposta grisa que en ell provoca una reacció grisa.

Mira el rellotge gris, veu que és l'hora de plegar i se'n va per la porta grisa.

En arribar a la seva casa grisa es prepara un sopar gris, se'l menja en la taula grisa del menjador gris i després mira el programa televisiu gris assentat en el seu sofà gris.

Pren una dutxa grisa i s'introdueix en el seu llit de llençols grisos, apaga el llum gris, té l'últim pensament gris, s'adorm i comença a tenir somnis grisos.

L'home blanc es desperta en un dia blanc, es renta la cara blanca, pren un cafè blanc, unta dues torrades blanques amb mantega blanca, se les menja, agafa el diari blanc i dóna una llambregada als titulars, tots blancs. Surt a l'escala blanca i es troba amb un veí blanc i hi manté una conversa blanca sobre temes blancs. Al carrer entra al cotxe blanc i s'introdueix en la circulació blanca de la ciutat blanca.

Arriba a la seva feina blanca amb els seus companys blancs i els clients blancs. Passen les hores blanques del matí fent feina blanca, i a l'hora de dinar va al restaurant blanc, pren un primer blanc, seguit d'un segon blanc i d'unes postres blanques, abans de pagar, demana un cigaló blanc.

A la tarda acaba el parell de feines blanques que havia deixat pendents, fa una petició blanca al seu cap blanc, el qual li dóna una resposta blanca que en ell provoca una reacció blanca.

Mira el rellotge blanc, veu que és l'hora de plegar i se'n va per la porta blanca.

En arribar a la seva casa blanca es prepara un sopar blanc, se'l menja en la taula blanca del menjador blanc i després mira el programa televisiu blanc assentat en el seu sofà blanc.

Pren una dutxa blanca i s'introdueix en el seu llit de llençols blancs, apaga el llum blanc, té l'últim pensament blanc, s'adorm i comença a tenir somnis blancs.

L'home negre es desperta en un dia negre, es renta la cara negra, pren un cafè negre, unta dues torrades negres amb mantega negra, se les menja, agafa el diari negre i dóna una llambregada als titulars, tots negres. Surt a l'escala negra i es troba amb un veí negre i hi manté una conversa negra sobre temes negres. Al carrer entra al cotxe negre i s'introdueix en la circulació negra de la ciutat negra.

Arriba a la seva feina negra amb els seus companys negres i els clients negres. Passen les hores negres del matí fent feina negra, i a l'hora de dinar va al restaurant negre, pren un primer negre, seguit d'un segon negre i d'unes postres negres, abans de pagar, demana un cigaló negre.

A la tarda acaba el parell de feines negres que havia deixat pendents, fa una petició negra al seu cap negre, el qual li dóna una resposta negra que en ell provoca una reacció negra.

Mira el rellotge negre, veu que és l'hora de plegar i se'n va per la porta negra.

En arribar a la seva casa negra es prepara un sopar negre, se'l menja en la taula negra del menjador negre i després mira el programa televisiu negre assentat en el seu sofà negre.

Pren una dutxa negra i s'introdueix en el seu llit de llençols negres, apaga el llum negre, té l'últim pensament negre, s'adorm i comença a tenir somnis negres.

L'home blau es desperta en un dia blau, es renta la cara blava, pren un cafè blau, unta dues torrades blaves amb mantega blava, se les menja, agafa el diari blau i dóna una llambregada als titulars, tots blaus. Surt a l'escala blava i es troba amb un veí blau i hi manté una conversa blava sobre temes blaus. Al carrer entra al cotxe blau i s'introdueix en la circulació blava de la ciutat blava.

Arriba a la seva feina blava amb els seus companys blaus i els clients blaus. Passen les hores blaves del matí fent feina blava, i a l'hora de dinar va al restaurant blau, pren un primer blau, seguit d'un segon blau i d'unes postres blaves, abans de pagar, demana un cigaló blau.

A la tarda acaba el parell de feines blaves que havia deixat pendents, fa una petició blava al seu cap blau, el qual li dóna una resposta blava que en ell provoca una reacció blava.

Mira el rellotge blau, veu que és l'hora de plegar i se'n va per la porta blava.

En arribar a la seva casa blava es prepara un sopar blau, se'l menja en la taula blava del menjador blau i després mira el programa televisiu blau assentat en el seu sofà blau.

Pren una dutxa blava i s'introdueix en el seu llit de llençols blaus, apaga el llum blau, té l'últim pensament blau, s'adorm i comença a tenir somnis blaus.

L'home verd es desperta en un dia verd, es renta la cara verda, pren un cafè verd, unta dues torrades verdes amb mantega verda, se les menja, agafa el diari verd i dóna una llambregada als titulars, tots verds. Surt a l'escala verda i es troba amb un veí verd i hi manté una conversa verda sobre temes verds. Al carrer entra al cotxe verd i s'introdueix en la circulació verda de la ciutat verda.

Arriba a la seva feina verda amb els seus companys verds i els clients verds. Passen les hores verdes del matí fent feina verda, i a l'hora de dinar va al restaurant verd, pren un primer verd, seguit d'un segon verd i d'unes postres verdes, abans de pagar, demana un cigaló verd.

A la tarda acaba el parell de feines verdes que havia deixat pendents, fa una petició verda al seu cap verd, el qual li dóna una resposta verda que en ell provoca una reacció verda.

Mira el rellotge verd, veu que és l'hora de plegar i se'n va per la porta verda.

En arribar a la seva casa verda es prepara un sopar verd, se'l menja en la taula verda del menjador verd i després mira el programa televisiu verd assentat en el seu sofà verd.

Pren una dutxa verda i s'introdueix en el seu llit de llençols verds, apaga el llum verd, té l'últim pensament verd, s'adorm i comença a tenir somnis verds.

L'home groc es desperta en un dia groc, es renta la cara groga, pren un cafè groc, unta dues torrades grogues amb mantega groga, se les menja, agafa el diari groc i dóna una llambregada als titulars, tots grocs. Surt a l'escala groga i es troba amb un veí groc i hi manté una conversa groga sobre temes grocs. Al carrer entra al cotxe groc i s'introdueix en la circulació groga de la ciutat groga.

Arriba a la seva feina groga amb els seus companys grocs i els clients grocs. Passen les hores grogues del matí fent feina groga, i a l'hora de dinar va al restaurant groc, pren un primer groc, seguit d'un segon groc i d'unes postres grogues, abans de pagar, demana un cigaló groc.

A la tarda acaba el parell de feines grogues que havia deixat pendents, fa una petició groga al seu cap groc, el qual li dóna una resposta groga que en ell provoca una reacció groga.

Mira el rellotge groc, veu que és l'hora de plegar i se'n va per la porta groga.

En arribar a la seva casa groga es prepara un sopar groc, se'l menja en la taula groga del menjador groc i després mira el programa televisiu groc assentat en el seu sofà groc.

Pren una dutxa groga i s'introdueix en el seu llit de llençols grocs, apaga el llum groc, té l'últim pensament groc, s'adorm i comença a tenir somnis grocs.

I tu, de quin color ets?

La ciutat malalta

Dissabte a la tarda, passeja en màniga curta per la ciutat, la temperatura és agradable, fa setmanes que ha desaparegut aquella calor sufocant que feia enutjosos els seus passejos vespertins. La gent torna a sortir al carrer en massa, fet que mai no l'acabava d'entusiasmar, però es consolava en el fet que tothom hi tenia dret i de la mateixa manera que ell prefereiria que no hi hagués tanta gent pel carrer, potser l'altra gent pensava el mateix de la massa (en la qual evedentment ell s'hi incloia).

Tot i que no fa una calor extraordinària, la bonança acompanya a parar-se en una de les tendetes que recorrien el passeig, fer una mirada als cubellets plens de gelat i repassar-los un per un, tot llegint-ne el nom i paladejant-los internament. Quan és el seu torn, intenta contenir la seva mirada d'antic col.legial i demana un cucurutxu de turró.

Camina passeig avall amb el cucurutxu a la mà dreta, tot dedicant-li llepades i alguna petita mossegada, s'atura davant l'aparador d'una sabateria i mentre es menja el gelat, mira els models exposats, parant especial atenció als models amb cordons tot passant de llarg dels mocasins. Des de fora la botiga nota l'olor de la pell i del betum ara negre, ara blau marí i aquella parella marró.

Continua la seva marxa, la massa de gelat ha minvat considerablement, i en el moment que passa per davant de la papereria la veu, ella, a través del vidre de l'aparador veu l'interior de la botiga, tan bon punt la reconeix el rítme cardíac se li atura, o com a mínim això és el que li sembla a ell, està al taulell davant d'un gran mostruari de papers d'embolicar de colors i formes diversos: llisos, amb textura, prims, gruixuts, decorats amb formes geomètriques, amb fruites, amb petits unicorns de banya daurada, ocells, detalls egipcis... La seva minuciositat és absoluta, es nota que vol que el paper d'embolicar sigui en si mateix un digne preludi de l'objecte embolicat, que l'experiència comenci just des del moment en que s'agafi el paquet embolicat i sols els colors i la textura del paper conjuntament amb el pes de l'objecte fassin fruir al receptor. I en el mateix instant en que ella ha escollit finalment el paper sent un “cloc” precipitat contra la seva sabata dreta, en aquell moment comença a reaccionar, va sent de nou el seu ritme cardíac, es mira la sabata i hi troba una gota de gelat, es mira el gelat i una altra gota està a punt de desprendre's de la punta del cucurutxu, aparta la mà i la gota va a parar sobre la vorera.

Mentre havia estat mirant a l'interior de la papereria i per ell tot l'exterior havia quedat parat en un instant, el gelat havia seguit el seu destí sense cap tipus de mirament, la primera capa s'havia començat a desfer i s'havien format un parell de regalims per la seva mà fins que en l'extrem inferior s'havien ajuntat per generar la gota que l'havia tret de l'estat catatònic en que estava immers.

S'afanya a treure un mocador, s'eixuga la mà, llepa el gelat per emportar-se la capa líquida. I amb un altre mocador es neteja la punta de la sabata. Un cop que tot ha quedat novament en ordre, s'incorpora, llença els mocadors en una paperera propera i quan després d'aclarir-se la veu, tornar a mirar a l'interior de la botiga, ella ja no hi és, es gira d'una revolada, mira a banda i banda del passeig, no la veu per enlloc, miri on miri tan sols pot veure gent com passeja amunt i avall, sense reconèixer-la en cap cara, en cap clatell, en cap cos esvelt, en cap vestit blanc amb el dibuix d'una flor de lis en el tirant esquerre.

Es sent abatut, es torna a fixar amb el gelat, durant la seva recerca infructuosa s'ha generat una altra gota que comença a baixar per la galeta, la llepa, i s'acaba de menjar el gelat, amb quatre caixelades ja l'ha enllestit, al final li resultava insípid, i ja ni recorda del gust que l'havia demanat, poc li importa, nota com se li enganxen les comisures dels llavis, s'acosta a una font i després de netejar-se la boca i les mans prossegeig el seu passeig, ara però amb un pas desganat, quasi anèmic, i a la primera cantonda abandona l'avinguda i se'n va cap a casa pels carrers laterals.

Psicodèlia adquirida

Acabava de baixar del tren, i aquest començava a marxar i a proseguir el seu camí, titititii, tschh, zoooon, zooon, zoon, zon, mentre el veia a marxar. Pujava per les escales mecàniques i una noia l'avança, zuuuuuuuuuuuuum, clic clac clic clac clic clac, zuuuuuuuuuuuuum. Passa a través de la porta automàtica, fshh-kuk. A l'altra punta del vestíbul hi ha una parella que conversa, bla bla bla, i assentat a l'escala un noi canvia la freqüencia del seu i-pod, zzz-tit zzz-tit, no acaba de comprendre els sorollets que pensa en el mateix moment en que mira al seu voltat, com si pensés les onamatopeies del que veu talment com si fos un còmic, un còmic de la seva vida? I comença a veure la realitat mateixa com un còmic, mira i no aprecia moviments, veu flaixos que es van succeïnt, un darrera l'altre, ordenats, confeccionant escenes, ambients complets a partir de parts fragmentades, està perplex, s'acosta a una persona per preguntar-li alguna cosa, cualsevol cosa, i tan sols li surten punts suspensius, la persona fa un posat distant i de sobre seu apareix un núbol on hi diu “Que passa!”.

Entre espantat i perplex es gira i apareix corrent pel passadís de la estació, en tres vinyetes ha sortit de l'escena i es veu en posició fetal en un racó, abraçant-se les cames i apretant-les fort contra ell, l'escena té un color verd gris elèctric i els objectes del voltant estan difuminats, desdibuixats. S'acosten dos guardes de seguretat, però ara en comptes de veure les onamatopeies de les seves passes, els copets que donen mentre acaricien la porra, el somriure que esboça un d'ells, l'únic que veu és el concepte de la sirena policial, que pampallugueja per l'escena, amb una intermitència gairebé estroboscòpica. Nota com perd el contacte amb el terra, una pressió extrema en els braços, de sobte foscor absoluta i de sobte amb gris una gran onamatopeia de punta a punta de l'escena TUSHH, nota com se li desencaixen un parell de costelles, apareixen després un parell de craks, dos clincs i un nombre indeterminat de pows, l'escena cada cop es fa més petita, la perspectiva es va allunyant fins que les onamatopeies són

tan imperceptibles que desapareixen. Foscor, foscor, silenci, foscor.

Cluc::::cluc::::cluc::::, llum, enfoca la vista amb dificultat, només s'hi veu de l'ull dret, observa el que l'ha despertat, la gota es precipita des de la bossa del gota-gota, intueix una conversa darrera una porta: “escapat...pensava...al final...quina sort...trobat...portat...aquí...lesions...no importants...seguir...estudi...resultats...satisfactoris”. Entra un metge “Dr. -!@!!”, pràcticament ni el mira, comprova les corretges, corretges!!, i injecta el contingut d'una xeringa al gota-gota, apunta la hora, comprova la dil.latació pupil.lar de l'ull dret i les pulsacions, surt de l'habitació, escolta altra cop una conversa somorta “continuem...”.

Tribut a Ken Kessey i als seus alegres Bromistes.