Dissabte a la tarda, passeja en màniga curta per la ciutat, la temperatura és agradable, fa setmanes que ha desaparegut aquella calor sufocant que feia enutjosos els seus passejos vespertins. La gent torna a sortir al carrer en massa, fet que mai no l'acabava d'entusiasmar, però es consolava en el fet que tothom hi tenia dret i de la mateixa manera que ell prefereiria que no hi hagués tanta gent pel carrer, potser l'altra gent pensava el mateix de la massa (en la qual evedentment ell s'hi incloia).
Tot i que no fa una calor extraordinària, la bonança acompanya a parar-se en una de les tendetes que recorrien el passeig, fer una mirada als cubellets plens de gelat i repassar-los un per un, tot llegint-ne el nom i paladejant-los internament. Quan és el seu torn, intenta contenir la seva mirada d'antic col.legial i demana un cucurutxu de turró.
Camina passeig avall amb el cucurutxu a la mà dreta, tot dedicant-li llepades i alguna petita mossegada, s'atura davant l'aparador d'una sabateria i mentre es menja el gelat, mira els models exposats, parant especial atenció als models amb cordons tot passant de llarg dels mocasins. Des de fora la botiga nota l'olor de la pell i del betum ara negre, ara blau marí i aquella parella marró.
Continua la seva marxa, la massa de gelat ha minvat considerablement, i en el moment que passa per davant de la papereria la veu, ella, a través del vidre de l'aparador veu l'interior de la botiga, tan bon punt la reconeix el rítme cardíac se li atura, o com a mínim això és el que li sembla a ell, està al taulell davant d'un gran mostruari de papers d'embolicar de colors i formes diversos: llisos, amb textura, prims, gruixuts, decorats amb formes geomètriques, amb fruites, amb petits unicorns de banya daurada, ocells, detalls egipcis... La seva minuciositat és absoluta, es nota que vol que el paper d'embolicar sigui en si mateix un digne preludi de l'objecte embolicat, que l'experiència comenci just des del moment en que s'agafi el paquet embolicat i sols els colors i la textura del paper conjuntament amb el pes de l'objecte fassin fruir al receptor. I en el mateix instant en que ella ha escollit finalment el paper sent un “cloc” precipitat contra la seva sabata dreta, en aquell moment comença a reaccionar, va sent de nou el seu ritme cardíac, es mira la sabata i hi troba una gota de gelat, es mira el gelat i una altra gota està a punt de desprendre's de la punta del cucurutxu, aparta la mà i la gota va a parar sobre la vorera.
Mentre havia estat mirant a l'interior de la papereria i per ell tot l'exterior havia quedat parat en un instant, el gelat havia seguit el seu destí sense cap tipus de mirament, la primera capa s'havia començat a desfer i s'havien format un parell de regalims per la seva mà fins que en l'extrem inferior s'havien ajuntat per generar la gota que l'havia tret de l'estat catatònic en que estava immers.
S'afanya a treure un mocador, s'eixuga la mà, llepa el gelat per emportar-se la capa líquida. I amb un altre mocador es neteja la punta de la sabata. Un cop que tot ha quedat novament en ordre, s'incorpora, llença els mocadors en una paperera propera i quan després d'aclarir-se la veu, tornar a mirar a l'interior de la botiga, ella ja no hi és, es gira d'una revolada, mira a banda i banda del passeig, no la veu per enlloc, miri on miri tan sols pot veure gent com passeja amunt i avall, sense reconèixer-la en cap cara, en cap clatell, en cap cos esvelt, en cap vestit blanc amb el dibuix d'una flor de lis en el tirant esquerre.
Es sent abatut, es torna a fixar amb el gelat, durant la seva recerca infructuosa s'ha generat una altra gota que comença a baixar per la galeta, la llepa, i s'acaba de menjar el gelat, amb quatre caixelades ja l'ha enllestit, al final li resultava insípid, i ja ni recorda del gust que l'havia demanat, poc li importa, nota com se li enganxen les comisures dels llavis, s'acosta a una font i després de netejar-se la boca i les mans prossegeig el seu passeig, ara però amb un pas desganat, quasi anèmic, i a la primera cantonda abandona l'avinguda i se'n va cap a casa pels carrers laterals.
Tot i que no fa una calor extraordinària, la bonança acompanya a parar-se en una de les tendetes que recorrien el passeig, fer una mirada als cubellets plens de gelat i repassar-los un per un, tot llegint-ne el nom i paladejant-los internament. Quan és el seu torn, intenta contenir la seva mirada d'antic col.legial i demana un cucurutxu de turró.
Camina passeig avall amb el cucurutxu a la mà dreta, tot dedicant-li llepades i alguna petita mossegada, s'atura davant l'aparador d'una sabateria i mentre es menja el gelat, mira els models exposats, parant especial atenció als models amb cordons tot passant de llarg dels mocasins. Des de fora la botiga nota l'olor de la pell i del betum ara negre, ara blau marí i aquella parella marró.
Continua la seva marxa, la massa de gelat ha minvat considerablement, i en el moment que passa per davant de la papereria la veu, ella, a través del vidre de l'aparador veu l'interior de la botiga, tan bon punt la reconeix el rítme cardíac se li atura, o com a mínim això és el que li sembla a ell, està al taulell davant d'un gran mostruari de papers d'embolicar de colors i formes diversos: llisos, amb textura, prims, gruixuts, decorats amb formes geomètriques, amb fruites, amb petits unicorns de banya daurada, ocells, detalls egipcis... La seva minuciositat és absoluta, es nota que vol que el paper d'embolicar sigui en si mateix un digne preludi de l'objecte embolicat, que l'experiència comenci just des del moment en que s'agafi el paquet embolicat i sols els colors i la textura del paper conjuntament amb el pes de l'objecte fassin fruir al receptor. I en el mateix instant en que ella ha escollit finalment el paper sent un “cloc” precipitat contra la seva sabata dreta, en aquell moment comença a reaccionar, va sent de nou el seu ritme cardíac, es mira la sabata i hi troba una gota de gelat, es mira el gelat i una altra gota està a punt de desprendre's de la punta del cucurutxu, aparta la mà i la gota va a parar sobre la vorera.
Mentre havia estat mirant a l'interior de la papereria i per ell tot l'exterior havia quedat parat en un instant, el gelat havia seguit el seu destí sense cap tipus de mirament, la primera capa s'havia començat a desfer i s'havien format un parell de regalims per la seva mà fins que en l'extrem inferior s'havien ajuntat per generar la gota que l'havia tret de l'estat catatònic en que estava immers.
S'afanya a treure un mocador, s'eixuga la mà, llepa el gelat per emportar-se la capa líquida. I amb un altre mocador es neteja la punta de la sabata. Un cop que tot ha quedat novament en ordre, s'incorpora, llença els mocadors en una paperera propera i quan després d'aclarir-se la veu, tornar a mirar a l'interior de la botiga, ella ja no hi és, es gira d'una revolada, mira a banda i banda del passeig, no la veu per enlloc, miri on miri tan sols pot veure gent com passeja amunt i avall, sense reconèixer-la en cap cara, en cap clatell, en cap cos esvelt, en cap vestit blanc amb el dibuix d'una flor de lis en el tirant esquerre.
Es sent abatut, es torna a fixar amb el gelat, durant la seva recerca infructuosa s'ha generat una altra gota que comença a baixar per la galeta, la llepa, i s'acaba de menjar el gelat, amb quatre caixelades ja l'ha enllestit, al final li resultava insípid, i ja ni recorda del gust que l'havia demanat, poc li importa, nota com se li enganxen les comisures dels llavis, s'acosta a una font i després de netejar-se la boca i les mans prossegeig el seu passeig, ara però amb un pas desganat, quasi anèmic, i a la primera cantonda abandona l'avinguda i se'n va cap a casa pels carrers laterals.
