La ciutat és soroll, capaç
de silenciar-te el pensaments. En sóc plenament conscient en
caminar plegats, cap al tard, ja fosc, per carrers poc transitats,
aleshores percebo els cotxes de tres cantonades enllà (fet
impossible durant el dia: l'atmosfera és travessada per una
munió clàxons, motors, brunzits i sorolls indeterminats
i indestriables entre ells, conjugant-se tots en l'anomenat soroll de
ciutat).
I em desespera no sentir les paraules
que em mussites a cau d'orella, petites confessions i ximpleries
teves, que queden ensordides pel pas d'un cotxe, seguit d'una moto i
tancant la Processó del Xivarri, un autobús.
No comments:
Post a Comment