Agafa el telèfon!

Si en aquell quart intent de contactar amb ella no ho aconseguia, quedarien confirmades totes les sospites i temors. Una profecia autocomplerta.

El primer intent fallit, podria ser normal, el podia entendre, o en el cas concret, tolerar-lo.

Però a partir del segon, ella (l'altra), se n'estava amagant.

La quarta trucada la va fer des de la ràbia, més que de l'interès per parlar.

Sentir-ne la veu a l'altra banda de l'auricular la va sorprendre i descolocar. Estava preparada per maleir-la, però no per enfrontar-s'hi directament.

* * *

La trucada li va causar més sorpresa que alegria.


Com havia aconseguit el seu telèfon?


No es va estar de preguntar-li. No li va contestar.

Del mòbil sortia una torrentada de preguntes i retrets envers ella.

Justificació rera justificació. Per què s'estava justificant tant? I a més davant d'ella (la mosqueta morta).

Sentia com si demanés perdó a cada frase. Li coïa massa, i més després de tot el que havia passat: canvi d'ambient, de ciutat, de coneguts, de feina... deixant-ho tot enrera i havent d'abraçar una nova realitat. Fent foc nou, un nou inici.

La mosqueta morta no era ningú per retréure-li res, no la coneixia en absolut. Fent-se la forta li va engegar: "Això és el que hi ha: no l'he vist, fa anys que no quedem ni per fer un cafè. Sí, vam tenir la nostra història, però això ja és aigua passada. Jo ja tinc la meva vida i amb prou complicacions per anar-ne a cercar més. I tan me fa si no em creus".

I un petit canvi de registre destensionador: "Els nens bé, gràcies".

* * *

No sabia com prendre's el resultat de la trucada. Se l'havia imaginada de manera molt diferent. Estava atònita, desarmada.

Encara que dins seu encara sentia aquell neguit, mentre sostenia el telèfon entre les mans.

* * *

No li havia dit tota la veritat, tampoc se la mereixia.

Sí, feia temps que no es veien, o potser no tant (de vegades el temps no córrer tan ràpid com sembla). Però no per fer un cafè com havia dit, sinó per alguna cosa més, molt més.

Volia tornar a veure'l ni que fos una sola vegada? Una última vegada, encara que li tornés a costar la seva vida que amb tan esforç havia reconstruit de nou lluny d'ell? Volia?

No calia respondre, ja sabia la resposta abans de fer-se la pregunta.

Va enviar un missatge: "M'ha trucat, ho sap tot, jo no li he dir res. Vas deixant cadàvers per allà on passes. Malparit. Truca'm!".