Vaig esborrar els teus missatges. No tots, no et volia oblidar del tot, només aquells on em deies el que no volia sentir.
Ja no recordo que hi deies, ho suposo perquè no ets aquí. No recordo paraula per paraula, però sí el significat.
No, mai, ho sento.
Disculpes, negació i una història per escriure que mai explicarem.
Encara guardo els meus missatges, els que van invocar la Veritat, el desastre. Com un enze m'havia fet il·lusions.
Els rellegeixo i reescric les teves respostes, la teva part del diàleg, omplint els buits, de manera que hi hagi un sentit.
Cada vegada creo una realitat diferent, cap s'assembla a l'anterior, i totes ensucren el que em vas dir.
Jo et parlava de proximitat, tu responies amb distància.
Jo et parlava de llocs comuns, tu remarcaves la diferència.
Jo volia estar amb tu, i tu no volies estar amb mi.
No comments:
Post a Comment