Mel als llavis

Pots estar tan baldat i matxacat mentalment com vulguis, com si un puncher com Thyson hagi usat el teu cervell de sac de boxa. Només traspassar el llindar de la porta de la cava el ritme ja s'endú les preocupacions.


Mantenint fix el baterista, el conjunt a l'actuació d'avui varia, permuta la trompeta per la veu, enlloc del trompetista fràgil hi ha una vocalista amb gran presència.

Aprofito que el local no està massa ple per prendre seient ben aprop dels músics.

Tot i que la sala està ostensiblement més buida que l'anterior actuació, la sensació de connexió amb el públic és molt més elevada.

En el segon tema de la nit, la cantant després de fer-nos aferrar a la cadira amb uns compassos d'scat, ha deixat via lliure pel lluiment del baterista, acompanyat de piano i contrabaix que netament feien de comparsa de luxe.

Possiblement el públic de l'anterior vetllada s'escamés i no suportés l'electricitat estática subjacent entre els dos trompetistes.

Només que s'hagués anunciat que com a integrant dels convidats del bateria, a l'actuació hi hauria tal vocalista de veu melosa, la sala hagués estat molt més concorreguda.

Les converses que s'inicien en el descans, discorren sobre els músics visitants que a la segona part s'incorporaran a la jam, temes interpretables, algun standard de coneixament bàsic, fins i tot una trombonista suggereix algun tema inusual de tocar si no s'ha pogut assejar abans de manera conjunta.

Durant la pausa, els músics que estaven interpretant, part resta a la sala per parlar amb els coneguts del públic i part desfilen cap a l'exterior a fer el cigarret, dosi de nicotina, per no perdre ni l'hàbit ni la imatge esteretipada de músic, que si cal no dubta a desafiar al fred.

Durant el descans apareix el segon trompeta de la vetllada anterior, barrejant-se amb els intèrprets de la primera hora.

En donar per acabat el recés, queden entesos amb el tropetista perquè s'hi afegeixi. Aquest, amb moviments decidits i precisos, desenfunda la trompeta, comprova els pistons amb un moviment reflex, buida l'escupidera (o vàlvula d'evacuació), torna a comprovar els pistons i duent-se l'embocadura a la boca emet tres notes curtes.

Decideixen en menys d'un minut que interpretaran un tema que ja deu ser un standard: "All the things you are". Durant el solo de trompeta, en algun moment emet una vibració que sembla desencertada, una vibració lateral que afecta tot el local, com si la força que imprimeix en el seu toc sortís massa incontrolada i desbocada.

Entre variació i variació que regalen al públic, repeteixen la frase central de la peça.

Quan s'acosta el final, el contrabaix realitza un solo, només acompanyat pel lleuger toc sord del plat de la bateria, a mida que el solo es fa més profund i enèrgic, els artells i dels dits del contrabaixista es marquen, semblen ossos desprovists de carn, només recoberts per la pell que s'arrapa a les falanges. Executant un treball precís de màquina amb la imaginació lliure pròpiament humana.

El punt i final de la peça el marca el piano repetint una altra frase, alentint-la i deixant-la en suspens, fins que el silenci, després de la nota sostinguda, es barreja amb els aplaudiments del públic.

Per la següent composició prescindeixen del piano, incorporen guitarra i recuperen la vocalista de la veu melosa.

"It could happen to you". El somriure de la vocalista omple tota la sala, i estic segur que no sóc l'únic de la concurrència que li agradaria que li dediqués un somriure dels seus.

En acabat, apareix un pianista que reclama el seient del piano on reposa el trompetista, se n'aixeca descol·locat, potser encara sota l'encanteri encisador de la vocalista.

El tema que segueix i en el qual no s'hi afegeix la cantant és molt ràpid. Algun dels acords del pianista recorden a Schumann, romantisisme, quelcom molt allunyat del jazz, però de fet, jazzistes dels 50 englobats en el moviment cool jazz van fer servir la música clàssica com a influència.

El trompetista, ja centrat en la peça, encara toca amb més força i més ímpetu, potser per acabar de desfer-se de l'embruix de la vocalista, però durant uns instants toca desbocat i està a punt de descarrilar. Tot i així amb ritme, força i potència aquest pot ser un dels temes més reeixits de la vetllada.

Resulta una nit més entretinguda que l'anterior jam, doncs la cervesa m'ha durat fins al final. I fins i tot el baterista s'ha prodigat més davant del micròfon: anunciava els temes que anaven a tocar, presentava a tots els músics que interpretaven al seu costat, arribant a fer bromes als companys i a l'audiència.