Saturday, November 26, 2011

La fragilitat del trompetista

Xavi Hinojosa + convidats

La sessió s'inicia amb un tema lent dirigit pel piano. La trompeta s'esmuny a poc a poc, i apareix al centre mirant a terra com si no volgués ferir a ningú.
Si Dizzy Gillespie apuntava alt amb l'instrument i el va modificar fins i tot per a tal objectiu, aquest intérpret just al contrari.

Sembla que s'acabi la peça, però la mantenen el contrabaix i la bateria i s'hi reincorporen el piano i la trompeta.

El següent tema arrenca amb força, però quan s'alenteix i el contrabaix fa el solo de lluïment, les converses de les taules es fan tan evidents que passen a ser la sonoritat principal de la sala. El ritme de la música es mescla amb el barman servint copes i preparant combinats.

La nit no sembla de les que prometen, falta la màgia i la sincronia. Es produeix un silenci incòmode a tota la cava quan els músics deixen de tocar, doncs passen gairebé cinc minuts fins que els altaveus no escupen el so reproduït d'un disc. Res a veure amb l'ambient que ens va embolcallar el vibrafonista. La sala, l'ambient, està desenfocat.

Per acabar de fer el "duro", un gamarús del públic no para de molestar: es queixa de la localització dels músics, afirma que s'haguessin pogut estirar i encendre un parell de bombetes i tenir-los sobre de l'escenari en comptes de la zona que els habien habilitat; que si falta això, que si falta allò, que si vol fumar se n'ha d'anar a fora a un racó… Tocant allò que no sona una bona estona. Sort que diuen que la música amança a les feres…

L'actuació dels músics és poc reeixida, doncs la cervesa se m'ha acabat molt ràpidament.

Tinc la sensació que la música enllaunada de la mitja part sona més enllaunada que mai, lluny de l'esplendor pròpia.

Observo al trompetista, la seva fragilitat li traspassa del cos a la manera que té de tocar, fins a la música que interpreta i a l'inrevés.

El baterista s'asseu davant l'instrument, i amb un toc gairebé marcial marca el final del recés i crida els companys a incorporar-se a files per a iniciar la jam, mentre encara li queda mitja cervesa a la copa, la música és la música.

A l'anterior formació s'hi afegeix un altre trompetista i una guitarra. Comecen a tocar.

La nova trompeta marca algunes notes i s'aparta de l'escena, timidament avança el trompetista inicial i pren amb força la centralitat, aplaudint la concurrència la seva actuació.

El nou trompetista pren el relleu del seu company, i imprimeix més força i ímpetu al seu toc, crida a través de l'instrument. El company havia escalfat l'ambient i ell l'incendia buidant un bidó de benzina a l'escena.

El primer trompetista s'enretira al darrera de tot del conjunt, observa l'actuació suspesant el seu instrument amb les dues mans, pensatiu. Quan el segon trompeta s'asseu i baixa de la "ruleta" passa el protagonisme al guitarrista que imprimeix la seva sonoritat.

En acabat és el piano qui imprimeix el seu segell, ràpid i impetuós, sense descans, gairebé frenètic.

Quan aquest emmudeix tan sols queda el contrabaix que amb tan sols cuatre cordes ho dóna tot acompanyat de la bateria. I quan el contrabaixista té la feina feta s'hi uneixen altre cop el piano i la primera trompeta.

Durant el solo de la bateria, el trompetista inicial observa al seu col·lega d'instrument, fa l'efecte que n'anheli la força i la robustesa.

Per la següent peça hi ha un canvi de baterista, també de piano, i apareix un saxofon.

El contrabaixista fa petar els dits i s'inicia un diàleg entre la segona trompeta i el saxofon, acompanyats de fons pel piano, la bateria i el contrabaix.

El primer trompeta mira amb certa enveja al segon trompetista. El qual executa un ràfaga de notes que impacten directament i sense contemplacions en els assistents afalagats i amb l'ànim reviscolat per la força que imprimeix la jam.

El segon trompeta es mou lliurement i desinhibit entre els músics.

Deixa pas al saxo poc llustrós, però el llustre i la brillantor de l'instrument és un afegit superflu quan es coneix la feina, l'experiència és un grau com ho certifiquen els cabells blancs del saxofonista, el so del qual omple tota la sala.

L'actuació ha estat absent de paraules excepte quan el baterista ha anomenat el noms dels músics oblidant de presentar-se ell mateix. No hi ha hagut tanta xarrera i explicacions de les peces i vivències com Geni Barry.

El gran presentador no ha fet acte de presència.



Següent

No comments: